MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS II - RESUM PAU

1. PROBABILITAT (Part A - Obligatòria)

Successos i Fórmules Bàsiques: Sempre s’han de definir els successos amb lletres majúscules (Ex: A=A= “Llegir el diari”).

Probabilitat Condicionada i Independència: La probabilitat que passi AA sabent que ha passat BB: P(AB)=P(AB)P(B)P(AB)=P(AB)P(B)P(A|B) = \frac{P(A \cap B)}{P(B)} \Rightarrow P(A \cap B) = P(A|B) \cdot P(B) Dos successos són independents si (i només si): P(AB)=P(A)P(B)P(A \cap B) = P(A) \cdot P(B).

Teoremes Fonamentals (Ús de Diagrames d’Arbre):


2. ESTADÍSTICA INFERENCIAL (Part A - Obligatòria)

La Distribució Normal: Sempre s’ha d’escriure la notació: XN(μ,σ)X \sim N(\mu, \sigma). Per poder cercar probabilitats a la taula, s’ha de tipificar la variable per passar a una normal estàndard ZN(0,1)Z \sim N(0, 1): Z=XμσZ = \frac{X - \mu}{\sigma}

Intervals de Confiança per a la Mitjana Poblacional: Donada una mostra de mida nn amb una mitjana mostral xˉ\bar{x}, i una desviació típica poblacional σ\sigma: IC=(xˉE,xˉ+E)IC = \left( \bar{x} - E, \, \bar{x} + E \right) On l’Error Màxim Admès (EE) es calcula com: E=zα/2σnE = z_{\alpha/2} \cdot \frac{\sigma}{\sqrt{n}}

Mida de la Mostra: Si volem assegurar un error màxim EE amb un nivell de confiança 1α1 - \alpha, la mida mínima de la mostra s’obté aïllant la nn: n=(zα/2σE)2n = \left( \frac{z_{\alpha/2} \cdot \sigma}{E} \right)^2 (Recordatori: La mida de la mostra nn sempre s’ha d’arrodonir cap a l’enter superior per assegurar que l’error no se superi).


3. ÀLGEBRA (Part B)

Matrius i Operacions: Per multiplicar matrius (ABA \cdot B), el nombre de columnes de AA ha de coincidir amb el nombre de files de BB. AI=IA=AA \cdot I = I \cdot A = A Matriu Inversa: Una matriu AA és invertible si A0|A| \neq 0. A1=1AAdj(A)TA^{-1} = \frac{1}{|A|} \text{Adj}(A)^T

Equacions Matricials: Compte! El producte de matrius no és commutatiu. Cal multiplicar per la inversa pel costat correcte.

Sistemes d’Equacions (Cramer i Rouché-Frobenius):


4. ANÀLISI (Part C)

Continuïtat i Derivabilitat: Una funció f(x)f(x) definida a trossos és contínua en x=ax=a si: limxaf(x)=limxa+f(x)=f(a)\lim_{x \to a^-} f(x) = \lim_{x \to a^+} f(x) = f(a) És derivable si, a més de ser contínua, compleix que: f(a)=f(a+)f'(a^-) = f'(a^+)

Aplicacions de la Derivada (Optimització):

  1. Es calcula la funció a optimitzar.
  2. Es troben els punts crítics igualant la derivada a zero: f(x)=0f'(x) = 0.
  3. Es comprova si és màxim o mínim analitzant el signe de la derivada abans i després del punt, o usant la segona derivada:
    • Si f(x)>0f''(x) > 0 \Rightarrow Mínim.
    • Si f(x)<0f''(x) < 0 \Rightarrow Màxim.

Integrals i Càlcul d’Àrees: Sempre s’ha d’incloure el diferencial dxdx. Àrea compresa entre una funció f(x)f(x) i l’eix OX entre x=ax=a i x=bx=b: A=abf(x)dxA = \int_{a}^{b} |f(x)| \,dx (S’han de trobar els punts de tall amb l’eix OXOX igualant f(x)=0f(x)=0 per dividir la integral en trossos si la funció canvia de signe).